QUE HA DE PASSAR PER A QUÈ UNA MESTRA APRENGUI? I PER A QUÈ JO APRENGUI?

Què ha de passar per a què una mestra aprengui?

Pot ser mai no m'havia plantejat aquesta pregunta pel dia de demà quan seré mestra, però penso que és força interessant poder donar-li tot el sentit i importància que té poder-la contestar.

Primerament cal dir que un mestre, per anar més enllà, s'ha d'anar formant contínuament, és a dir, ell en el dia a dia aprèn coses noves a partir dels infants i també del seu entorn de

treball. Per potenciar aquesta formació contínua cal que vagi a seminaris, conferències, llegeixi llibres, entre moltes altres alternatives.

Ha de ser capaç d'acceptar els seus errors, ja que a partir d'ells moltes vegades aprenen.

Sinó hi ha un bon clima de treball moltes vegades l'aprenentatge no és tan eficaç i no és tan enriquidor. Per tant, el fet d'haver un bon clima de treball tant entre l'equip docent i les famílies, entre mestres, entre mestres-alumnes i entre mestres-famílies és fonamental per poder aprendre d'una manera senzilla. També permet compartir idees i opinions entre elles, i així poder arribar a la què sigui més necessària i pertinent a la situació del moment.

És molt important fer-se preguntes constantment sobre les seves pròpies experiències o activitats a plantejar, i així ell mateix podrà veure si el que havia plantejat o viscut s'ha assolit correctament, i per tant, a través d'elles haurà pogut aprendre alguna cosa nova. Fer-se preguntes moltes vegades serveix per orientar-se cap a un lloc o altre, és a dir, per ajudar-li a triar el camí que més s'ajusta a les necessitats dels infants.

Cal ser un mestre obert, és a dir, ha de ser receptiu en quan a comentaris i consells des de fora, sempre i quan ell pensi que sigui per una millora.

També cal fer propostes de millora i feed-backs, per així recordar el que ha viscut i poder-ne explicar i rectificar els inconvenients sorgits en aquell moment.

Constantment, ha de fer-se autoavaluacions, ja que a partir d'elles solen sorgir nous camins i nous reptes per a un pròxima activitat.

Per acabar, vull exposar algunes idees de Domènech a l'article Desfent la confrontació entre el gust per aprendre i la cultura de l'esforç.

El gust per aprendre no es pot desvincular de les coses que s’aprenen. Considera molt important que les qüestions que s’aprenen siguin funcionals i tinguin significat. “Una manera de potenciar el gust per aprendre és crear situacions en les quals s’aprèn allò que es vol aprendre, que ens ve de gust. Perquè l’acte educatiu té una segona dimensió, quan cal aprendre allò que no et ve de gust, quan cal repetir una activitat fins a dominar-la, quan hem de memoritzar un procediment per passar a un altre de més complex, quan hem desenvolupat una competència bàsica que ens permet accedir a una de més complexa”. Sosté, per tant, que “el gust per aprendre el potenciem aprenent, fent aquest acte que ens suposa un esforç” i que per això “aquests dos conceptes es retroalimenten constantment”.

Pel que fa a la gestió de l’aprenentatge considera que tenir gust per aprendre és possible i necessari, però cal crear entorns favorables. I en això, “donar valor” al gust per a l’aprenentage és clau. Domènech conclou que “la millor valoració que podem fer és acceptar que els nostres alumnes no trobaran aquest gust per aprendre, si els mestres no el trobem també”. La millora, doncs, “no és tècnica” sinó que requereix que els docents també trobin el gust per aprendre en l’exercici educatiu, fet que requereix “professionalitat i compromís amb la innovació” per part del professorat. Al seu torn, l’Administració hauria de “deixar de dictar com han de ser els mestres, per realment posar les condicions per poder ser”.

Domènech, que és un dels històrics dels moviments de renovació pedagògica i ha escrit, entre altres llibres, Elogi de l’educació lenta (Ed Graó), remarca encara la idea emocional i també moral del l’aprenentage, ja que conclou que “aprenem amb alguna finalitat concreta, donant sentit al que aprenem”.

I per a què jo aprengui?

Per a què jo aprengui ha de passar exactament el mateix que he citat anteriorment.

Durant aquest període de pràctiques he pogut observar que el meu aprenentatge ha estat positiu gràcies a l'observació del dia a dia a l'aula amb la meva tutora i l'escolta. A través d'ella he pogut extreure molta informació i pautes pel dia de demà.

Algunes aspectes importants i de manera resumida que poden ajudar-me a aprendre són:

• Observació directa
• Escolta
• Actitud receptiva
• Mentalitat oberta
• Dels errors ( s'aprèn)
• Proposar-me uns reptes

En definitiva, perquè jo aprengui he de seguir les mateixes pautes que una bona mestra.