Valoració de l'assignatura

Al principi, no veia massa clara la relació de l'assignatura amb el practicum, però a mesura que hem anat treballant i reflexionant sobre uns aspectes o altres, aquesta relació s'ha fet visible. Penso que ha estat un bona manera de reflexionar sobre aspectes que alomillor per tu no et semblaven importants, però que al cap i a la fi eren significatives com quines eren les meves pors, com era un mestre ideal per mi, que ha de fer un mestre per aprendre, entre altres. 

El fet de treballar a través del blog m'ha semblat molt útil, ja que permet conèixer els diferents punts de vista de la realitat que ens envolta a cada una. Comentar els blogs de les meves companyes, també ens ha ajudat a veure i aprendre quines coses o experiències porten a terme al seu entorn.

En quan a les competències, al principi em resultava una mica difícil destriar quina era la correcta en cada cas, però a mesura que els he anat treballant i assolint se m'ha fet més senzill.

Finalment, dir que en el meu cas, m'ha estat impossible assistir a les classes els dijous horabaixa perquè feia feina. Tot i això, he anat seguint l'assignatura i penjant les activitats programades setmanalment. També he assistit a tots els seminaris programats i si he tingut algun dubte ho he comunicat a la meva tutora de l'assignatura.  

QUE HA DE PASSAR PER A QUÈ UNA MESTRA APRENGUI? I PER A QUÈ JO APRENGUI?

Què ha de passar per a què una mestra aprengui?

Pot ser mai no m'havia plantejat aquesta pregunta pel dia de demà quan seré mestra, però penso que és força interessant poder donar-li tot el sentit i importància que té poder-la contestar.

Primerament cal dir que un mestre, per anar més enllà, s'ha d'anar formant contínuament, és a dir, ell en el dia a dia aprèn coses noves a partir dels infants i també del seu entorn de

treball. Per potenciar aquesta formació contínua cal que vagi a seminaris, conferències, llegeixi llibres, entre moltes altres alternatives.

Ha de ser capaç d'acceptar els seus errors, ja que a partir d'ells moltes vegades aprenen.

Sinó hi ha un bon clima de treball moltes vegades l'aprenentatge no és tan eficaç i no és tan enriquidor. Per tant, el fet d'haver un bon clima de treball tant entre l'equip docent i les famílies, entre mestres, entre mestres-alumnes i entre mestres-famílies és fonamental per poder aprendre d'una manera senzilla. També permet compartir idees i opinions entre elles, i així poder arribar a la què sigui més necessària i pertinent a la situació del moment.

És molt important fer-se preguntes constantment sobre les seves pròpies experiències o activitats a plantejar, i així ell mateix podrà veure si el que havia plantejat o viscut s'ha assolit correctament, i per tant, a través d'elles haurà pogut aprendre alguna cosa nova. Fer-se preguntes moltes vegades serveix per orientar-se cap a un lloc o altre, és a dir, per ajudar-li a triar el camí que més s'ajusta a les necessitats dels infants.

Cal ser un mestre obert, és a dir, ha de ser receptiu en quan a comentaris i consells des de fora, sempre i quan ell pensi que sigui per una millora.

També cal fer propostes de millora i feed-backs, per així recordar el que ha viscut i poder-ne explicar i rectificar els inconvenients sorgits en aquell moment.

Constantment, ha de fer-se autoavaluacions, ja que a partir d'elles solen sorgir nous camins i nous reptes per a un pròxima activitat.

Per acabar, vull exposar algunes idees de Domènech a l'article Desfent la confrontació entre el gust per aprendre i la cultura de l'esforç.

El gust per aprendre no es pot desvincular de les coses que s’aprenen. Considera molt important que les qüestions que s’aprenen siguin funcionals i tinguin significat. “Una manera de potenciar el gust per aprendre és crear situacions en les quals s’aprèn allò que es vol aprendre, que ens ve de gust. Perquè l’acte educatiu té una segona dimensió, quan cal aprendre allò que no et ve de gust, quan cal repetir una activitat fins a dominar-la, quan hem de memoritzar un procediment per passar a un altre de més complex, quan hem desenvolupat una competència bàsica que ens permet accedir a una de més complexa”. Sosté, per tant, que “el gust per aprendre el potenciem aprenent, fent aquest acte que ens suposa un esforç” i que per això “aquests dos conceptes es retroalimenten constantment”.

Pel que fa a la gestió de l’aprenentatge considera que tenir gust per aprendre és possible i necessari, però cal crear entorns favorables. I en això, “donar valor” al gust per a l’aprenentage és clau. Domènech conclou que “la millor valoració que podem fer és acceptar que els nostres alumnes no trobaran aquest gust per aprendre, si els mestres no el trobem també”. La millora, doncs, “no és tècnica” sinó que requereix que els docents també trobin el gust per aprendre en l’exercici educatiu, fet que requereix “professionalitat i compromís amb la innovació” per part del professorat. Al seu torn, l’Administració hauria de “deixar de dictar com han de ser els mestres, per realment posar les condicions per poder ser”.

Domènech, que és un dels històrics dels moviments de renovació pedagògica i ha escrit, entre altres llibres, Elogi de l’educació lenta (Ed Graó), remarca encara la idea emocional i també moral del l’aprenentage, ja que conclou que “aprenem amb alguna finalitat concreta, donant sentit al que aprenem”.

I per a què jo aprengui?

Per a què jo aprengui ha de passar exactament el mateix que he citat anteriorment.

Durant aquest període de pràctiques he pogut observar que el meu aprenentatge ha estat positiu gràcies a l'observació del dia a dia a l'aula amb la meva tutora i l'escolta. A través d'ella he pogut extreure molta informació i pautes pel dia de demà.

Algunes aspectes importants i de manera resumida que poden ajudar-me a aprendre són:

• Observació directa
• Escolta
• Actitud receptiva
• Mentalitat oberta
• Dels errors ( s'aprèn)
• Proposar-me uns reptes

En definitiva, perquè jo aprengui he de seguir les mateixes pautes que una bona mestra.

REFLEXIÓ SOBRE EL MEU PROJECTE I EL DE LES COMPANYES

Jo soc una de les alumnes practicants que realitzo el projecte de millora de la SENYORA POESIA.

Davant la proposta del centre de realitzar activitats de 12 a 13h, i davant la proposta del tutor de dur a terme la poesia, al principi estavem una mica perdudes perquè no sabiem ben bé com havíem d'enfocar aquest tema a l'escoleta i sobretot com la podríem treballar amb els infants.

La Senyora Poesia ens ve a veure dos pics per setmana. La Senyora Poesia és una de nosaltres disfressada. Ella és l'encarregada de dur el material necessari per a cada activitat dins el seu cofre màgic. Cada dia feim una activitat diferent, amb una temàtica diferent.

El ritual de la Senyora Poesia és sempre el mateix: tots junts deim la poesia ben fort, quan la Senyora Poesia ens sent entra a l'aula amb el cofre, a l'aula saluda als infants i canten la seva cançó i finalment els explica l'activitat que realitzaran.

Hem fet activitats molt diverses i hem treballat molt de manera lúdica i dinàmica amb la Senyora Poesia. Algunes activitats són: El meu nom: consistia en què cada família havia de dur sobre una cartulina el nom del seu fill i havia d'escriure perquè havien triat aquest nom, on també podien contar una anècdota o posar una fotografia; hem treballat el silenci per poder escoltar i treballar els poemes, les onomatopeies, les endevinalles, els contes, etc.

Alguns dels aprenentatges que he pogut observar al llarg del projecte són la importància que té la poesia en els infants ja que la trob una manera senzilla i engrescadora d'ensenyar textos curts i que a més casi sempre es poden representar i també és una manera d'introduir noves formes com puguin ser les onomatopeies, les endevinalles i els contes.

Per tant el terme poesia no tans sols es pot explicar a través de poemes, sinó que és un terme molt complex que pot abarcar endevinalles, onomatopeies, contes, representacions, entre altres.

En general, ens ho passam molt bé amb la Senyora Poesia i de cada vegada més es veu com els infants estan molt engrescats amb ella.

La veritat, és que no he pogut assistir a les presentacions dels diferents projectes, però pel que m'han explicat semblen prou interessants tots.

Pel que fa al pla de millora família-escola, penso que és un projecte molt interessant i significatiu per dur a terme a una escoleta, ja que aquesta relació penso que és fonamental per obtenir uns bons resultats ja sigui a nivell individual o de l'escola.

Em va semblar una mica estrany quan em varen dir que a una de les escoletes on es feia aquest projecte aquesta relació família-escola estava una mica abandonada, però si és així, penso que dur a terme aquest projecte haurà engrescat tant els pares com les mateixes mestres a fer activitats conjuntament i a una millor relació entre ells.

Sobre els projectes de millora del temps del pati, podem arribar a la conclusió que la majoria d'ells mantenen els mateixos objectius: oferir més material als infants, i que sigui més variat, disminuir els conflictes entre els infants i enriquir el moment de joc lliure. La millora d'aquest moment pot ser molt gratificant per afavorir el joc lliure i la seva lliure expressivitat. Cal dir que no sempre és senzill realitzar aquest projecte, ja que sempre hi sol haver inconvenients alhora de realitzar-lo, principalment per qüestió econòmica.

Pel que fa al projecte de millora sobre els materials naturals cal dir que és un projecte molt original i significatiu en quan a l'aprenentatge de l'infant, ja que s'allunya dels materials artificials o comercials i es centra més amb lo natural. Portar a l'escoleta un tipus de material nou, engresca als infants i alhora a les mestres, sobretot si és natural ja que defuig de l'abundància de materials de plàstics que moltes escoletes tenen.

Pel que fa al projecte: un blog per a l'escoleta és una manera original i senzilla de fer participar l'escoleta i els pares dels infants a escriure i a comunicar-se a través d'ell. És una manera d'anar introduint a les nostres vides l´ús de les noves tecnologies.

Pel que fa al projecte sobre psicomotricitat, dir que és un projecte molt important en quan a l'escoleta, ja que l'hora de psicomotricitat és una hora molt important on els infants poden aprendre coses noves i expressar-se lliurement, però moltes vegades aquesta importància no és tractada correctament a les escoletes. Perquè sigui una bona sessió de psicomotricitat cal seguir una sèrie de rutines com puguin ser: ritual d'entrada, presentació del material i explicació dels diferents espais, recordar les normes, tomada de coixins, jocs pre-simbòlics, jocs simbòlics, tornada a la calma (representació d'alguna vivència del mateix dia, massatges...) i ritual de sortida.

El projecte que tracta sobre la creació de joguines a partir de material reciclat és una manera molt divertida de crear-les. Aquest projecte es basa amb dos principis del PEC de l'escoleta: reciclatge i consumisme. 

Els objectius que s'han marcat són els següents: 

• Proposar alternatives a l’hora de crear joguines, complementant les joguines de plàstic com a recurs educatiu.

• Evitar el consumisme

• Proporcionar les joguines necessàries. Evitar l’excés.

• Crear joguines per la diversitat,evitant la discriminació per sexes, per recursos econòmic i altres característiques.

• Introduir el material no estructurat com a joguina a l’aula.

• Donar valor als materials quotidians, de l’entorn i de la vida diària.

• Potenciar la creativitat dels infants a l’hora de jugar amb els materials oferts.

• Conscienciar a la comunitat educativa (infants, famílies i mestres) de la importància del reciclatge, dels beneficis que aporta.

Podem dir que aquest projecte va una mica relacionat amb el de materials naturals, ja que també intenta defugir de les joguines de plàstic o comercials. 

En general, pel que m'han pogut comentar les meves companyes tots els projectes són molt interessants i originals. No sempre és fàcil poder dur-ho a la pràctica de manera senzilla, però tot i així, gràcies al nostre esforç ho aconseguirem. Molta sort! 

PLA DE MILLORA

El nostre projecte de millora consisteix en realitzar activitats de 12 a 13h. Durant aquesta hora determinada del dia s’ha vist la necessitat de realitzar algun tipus d’activitat, ja que es un moment que es dedica al joc lliure, s’arriba a fer llarg, etc. La demanada de les tutores del centre va sorgir de la necessitat de crear un nou àmbit d’aprenentatge, estructurant un moment dins de la rutina de l’escoleta, que tal volta quedava una mica descontextualitzat de la filosofia educativa que segueix el centre.

Davant la idea aportada pel tutor, i davant la necessitat d'introduir la poesia a l'Educació Infantil com un element enriquidor i útil en les seves respectives vides, hem pensat que seria oportú introduir-la a l'escoleta per familiaritzar-nos amb ella tots junts d'una manera lúdica.

També en el Currículum de les Illes Balears (2008), entre molts dels continguts que s'exposen, un d'ells és la “Recitació de textos de caire poètic, de tradició cultural o d’autor, mostrant plaer per les sensacions que produeixen el ritme, la rima i la bellesa de les paraules.”

Cal dir que al principi quan el tutor ens va proposar aquest tema ens vam quedar una mica aturades perquè no sabíem ben bé com enfocar aquest tema per els  infants, però amb l'ajuda de totes vam tirar endavant. 

De moment, estem molt satisfetes de les activitats realitzades fins el dia d'avui ja que veiem el gran interés que porten els infants per la nostra estimada "SENYORA POESIA" i també per la gran participació dels pares en algunes activitats i també per part del centre. 

REVISIÓ DEL CONTRACTE D'APRENENTATGE

CONTRACTE D'APRENENTATGE DE PRÀCTIQUES

D'acord amb el contracte fet en el primer dossier, i tenint en compte el dia a dia a l'escoleta puc afirmar que molts dels objectius que m'havia proposats els he anat assolint segons una situació o altra, tot i que sempre queda alguna cosa a millorar o perfeccionar.

Un dels aspectes més importants en el món de l'escoleta és el treball en equip tant per part de les mestres, com per part dels alumnes. L'escoleta on estic és un gran exemple a seguir en quan al treball a n'equip, ja que és respecte moltíssim. Jo primerament, no sabia molt bé el funcionament del dia a dia a cada aula, però amb el pas del temps l'he anat coneixent i he pogut viure la gran importància que té el treball en equip per part de les tutores, com dels infants. Per tant, per fomentar aquest treball en equip la meva tutora i jo, ens avenim molt bé alhora de fer les tasques. Jo col·labor i particip durant els moments quotidians (dinar, higiene, descans, canvi de bolquers), col·labor i l'ajud en les activitats tant en gran grup com en petit grup entre altres coses.

Ella també s'encarrega d'ensenyar-me coses noves i de donar-me consells per quan el dia de demà jo tengui un lloc com ella.

En relació a aquest aspecte, cal dir que una de les meves pors abans de començar era si cauria bé a la tutora d'aula, ja que si no hagués estat així aquest treball en equip no hagués estat tan eficaç com fins ara.

Un dels meus objectius principals i a la vegada una de les meves pors era si sabria atendre als pares. A mesura que ha anat passant el temps, he pogut gaudir d'una bona comunicació amb els pares, tant sigui en l'entrada i sortida de l'escoleta, com a través de circulars. Al principi em resultava una mica difícil establir una comunicació amb ells, ja que mai havia pogut tenir l'oportunitat de tenir el contacte família-escola a les meves mans, i a mesura que ha anat passant el temps m'he anat incorporant a n'aquesta rutina. Penso que aquest contacte és essencial per a un bon creixement i aprenentatge tant per part de l'escoleta com de la família.

El fet d'anar coneixent les famílies m'ha donat peu a què llavors en el projecte de millora en moltes activitats la seva ajuda és essencial i junts hem pogut arribar a un objectiu: l'activitat; és a dir, participar en ella, portar el material adient, entre molts altres.

Un dels aspectes que necessito millorar és quan m'he d'imposar davant una situació de conflicte entre els infants, ja que moltes vegades em fa llàstima haver d'arribar a castigar-los. Moltes vegades, alçar el to de veu per cridar l'atenció a un infant ja em costa, però bé, esper que d'aqui al final d'aquest gran període aquest objectiu s'hagi superat.  

En el dia a dia a l'escoleta, anam passant per moltes situacions on cada una d'elles té unes pautes a seguir tant per part dels infants com de les tutores, i per tant els objectius van variant depenent d'aquestes. Amb això vull afirmar que tot i haver-te proposat tot un seguit d'objectius, a vegades, en una situació espontània t'has de plantejar nous objectius. 

VALORACIÓ DE LES MEVES PRÀCTIQUES

COM M'HAN ANAT LES PRÀCTIQUES FINS EL DIA D'AVUI?

Por i il·lusió es comunicaven abans de començar les pràctiques, ja que tenia unes ganes loques de començar a posar en pràctica tot allò que durant aquells anys ens havien explicat, i poder viure en primera persona totes aquelles situacions innovadores pròpies d'una escoleta; però a la vegada tenia por perquè no sabia ben bé com em podrien rebre a l'escoleta on anava i sobretot si em duria bé amb la tutora d'aula del grup que em toqués.

Totes aquelles pors van desaparèixer en el primer moment que vaig parlar amb la meva tutora d'aula, ja que ella em va donar la confiança i l'inici a viure a n'aquella aula durant un seguit de mesos. Ella em va dir unes paraules molt clares i a la vegada molt sinceres: “Em portaré igual, com a mi m'agradaria que es comportèssin amb jo durant el període de pràctiques”. Aquestes simples paraules em varen donar prou confiança per començar tot aquest camí fins el dia d'avui.

Fins el dia d'avui estic molt contenta en el dia a dia al centre, cosa que em dóna força per seguir amb molta il·lusió i ganes d'aprendre coses noves amb els infants.

Dit això estic vivint aquest període de pràctiques al màxim com una gran oportunitat profitosa per viure el dia a dia a l'escoleta. És la primera vegada que faig feina dins una aula amb infants, però tot i així se'm fa fàcil per la gran ajuda que em porta la tutora. Ella em remarca les coses a tenir en compte quan treballi a una escoleta i també aplica estratègies d'intervenció bastant importants segons el tipus d'infant a qui es tracti o segons el tipus de situació a que es trobi perquè jo prengui consciència i em faci la idea del que em puc trobar.

M'agrada molt la manera de treballar de les tutores d'aula de cada grup d'infants ja que es posen d'acord alhora de realitzar alguna activitat conjuntament o individualment, i sempre s'ajuden una amb l'altre.

Finalment, dir que la feina amb els infants és molt gratificant ja que són persones molt sinceres i expressives, i que cada dia tenen una rialla i una besada per a tu. Són persones molt receptives a totes aquelles activitats i situacions que se'ls proposen, i sempre podem aprendre molt més amb ells.

Esper que d'aqui al final, les coses segueixin igual i que sàpiga moltes coses noves per després posar en pràctica quan un dia a la meva vida em cridin i em diguin que tenc una plaça a una escoleta. El meu somni s'haurà fet realitat!

"El oficio de la escuela es acoger

respetar los encuentros

dar aliento

alimento

y coraje

a las ganas de saber

de averiguar

y de estar con los otros

en esto de la vida"

SELECCIÓ D'UNA BONA PRÀCTICA

Descriu la bona pràctica i posa-li un títol (Amb quins infants es fa (edat)? A quin espai? A quin moment de la jornada?);

MANIPULACIÓ I EXPERIMENTACIÓ

GRUP D'INFANTS: 1-2 anys.

MOMENT DE LA JORNADA: al mati, després d'haver fet el Bon Dia.

DESENVOLUPAMENT: Per a poder preparar bé l’activitat, convé fer seure els infants a l’estoreta i, depenent de quin material haguem d’utilitzar el disposarem pel terra de l’aula o a damunt les taules. Una vegada estigui tot preparat l’educadora donarà inici a l’activitat, procurant deixar que siguin els propis infants els que deicideixin què fer, deixar que siguin ells els que prenguin l’iniciativa. En el cas de que així no funcioni, l’educadora podrà donar suggerència de què fer amb el material proposat.

MATERIALS: Aquesta activitat es pot fer amb una gran varietat de materials com puguin ser: nata, pasta, cereals, papers, gelatina, xocolata, pèsols...

DURADA: 40-45 min.

LLOC: generalment, dins l'aula.

En cas d’estar descrivint una bona pràctica d’aula, quines són les característiques del grup d’infants? Hi ha alumnes preferits? Algun alumne passa desapercebut o no té prou atenció?

És un grup d'infants molt mogut. Els tallers de taula els encanten. Ha estat un grup molt benvingut. Alguns d'ells els agrada cridar l'atenció. Són molt receptius, els encanten totes les activitats que la seva tutora planteja i dur a la pràctica amb ells. Tots són molt diferents.

Pens que no hi ha cap alumne preferit, sinó que es mira de tratar-los tots per igual. I de moment, pel que he pogut observar i parlar amb la tutora d'aula no hi ha cap alumne que passi desapercebut, sinó tot el contrari, a tots els encanten les activitats i les coses noves, i tenen interés en elles.

Quins objectius persegueix? Quin tipus d’aprenentatge promou?

• Potenciar el descobriment de materials i textures i les seves característiques.

• Afavorir el desenvolupament sensoriomotor de l’infant, entrenant la motricitat fina i fomentant l’exploració sensorial del material.

• Afavorir el desenvolupament de la capacitat creativa i estimular la imaginació.

• Treballar la identificació i individualització d’objectes diferents.

Desenvolupar el reconeixement de les relacions causa-efecte.

Quines àrees s’estan treballant?

Àrea de coneixement de l'entorn: el fet de manipular objectes i materials per coneixer-ne les seves pròpies característiques; el fet d'adquirir destresa en la manipulació dels materials proposats, el fet d'observar i explorar els materials que es troben al seu abast a nivell sensorial i perceptiu...

Àrea del llenguatge: comunicació i representació; el fet d'estar tots junts per realitzar l'activitat i el fet de parlar amb els infants, explicar-los l'activitat, donar algunes indicacions (quan es vol alguna cosa en concret); tot això ajuda a un millor i significatiu diàleg entre infants i mestre, i a aconseguir un millors resultats (aprenentatge significatiu).

Quins són els fonaments, les concepcions o els principis que fonament en aquesta pràctica?

L'educació infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin:

• Observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i social, mantenint una actitud de curiositat respecte d'això i un esperit crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels infants. ( a l'hora de posar situacions que afavoreixin aquests processos).

“La recerca, l'exploració sensoriomotriu, el descobriment, el plantejament de preguntes i d'hipòtesis, la verificació i consciència dels nous aprenentatges, condueixen a conquestes funcionals (...).

Són les eines necessàries perquè els infants comencin a entendre el món i als altres, perquè aprenguin a aprendre des del plaer”.

La actividad infantil: la observación y la experimentación.

La actividad infantil es un requisito indispensable para el desarrollo y el aprendizaje. Los niños y niñas de estas edades han de aprender haciendo, en un proceso que requiere observación, manipulación, experimentación, reflexión y esfuerzo mental.

Desde muy pronto, hay que planificar actividades para que las acciones que el niño repite de forma espontánea, le lleven a descubrir efectos de esas acciones y a anticipar alguna de ellas.

Por su parte, la experimentación con objetos y materiales va a permitir básicamente la indagación y el conocimiento de los elementos de la realidad tanto desde una perspectiva física como lógico-matemática, ambas indisociables en esta edad.

Para conseguir que niños y niñas progresen en el conocimiento del mundo, es necesario darles oportunidades para que realicen actividades de forma autónoma, tomen la iniciativa, planifiquen y secuencien poco a poco la propia acción, lo que exige, como se verá más adelante, la creación de un ambiente de seguridad física y afectiva, rico en estímulos, un ambiente favorable para la exploración, la cooperación y la toma de iniciativas.

No debería entenderse la actividad como la realización por parte del niño de una consigna dada, ligada siempre a acciones externas y observables, sino como cualquier tipo de propuesta o situación que le invite a elaborar representaciones de lo que pretende hacer, de lo que se podría hacer o de lo que se ha hecho, para ayudarle a ser capaz de obtener información, imitar, representar, comunicar y reflexionar sobre su propia actividad, recordar experiencias o predecir consecuencias. Así los niños conocen el mundo que les rodea, estructuran su propio pensamiento, controlan y encauzan futuras experiencias y descubren sus emociones y sentimientos. En definitiva, se produce en ellos procesos de desarrollo y de aprendizaje.

(Curriculum, 2008)

“A los niños de hoy les falta la possibilidad de explorar, de manipular, de experimentar por su cuenta”. (Francesco Tonucci)

“Cualquier propuesta de experimentación, procedida de una cuidada motivación, será bien recibida por estas y estos intrépidos investigadores” (Silvia Vega, 1996).

La pràctica et suggereix algún interrogant, dilema o dubte?

De moment, aquest tipus de pràctica no em sorgeix cap interrogant, ja que penso que és molt adequada i rica per dur a terme amb infants d'aquestes edats.

N’està satisfet el centre? I la mestra? Per què?

Pel que he pogut parlar amb la mestra, la veritat és que tant el centre com ella mateixa estan molt contents de dur a terme aquest tipus de pràctica, ja que poden viure en primera persona totes les expressions dels infants quan se'ls presenta un material nou o simplement un material que no tenen al seu abast diàriament, i que siguin ells mateixos els que prenguin la iniciativa.

Quin valor té en el centre?

El valor que es té en el centre és que siguin els propis infants els que prenguin la seva decisió davant el material que se'ls presenta, i que siguin ells mateixos els que experimentin i explorin aquest material sense rebre indicacions de la tutora, sempre i quan no sigui per alguna cosa en concret. Aquesta exploració del material aporta un nivell d'informació sensorial i perceptiu rica en el seu propi aprenentatge.

Quines practiques no existeixen al centre, tot i ser molt valuoses?

Treball per racons a les aules o al centre.

Hort

Confeccionau un llistat de pràctiques absents.

Racons a l'aula

Hort

Seguiment d'una unitat didàctica, o projecte de treball.

Tallers de cuina

Activitats de relaxació

Pintar sobre murals

La tutora és conscient de l’existència d’alumnes invisibles? Com ho explica? Com t’ho expliques tu?

Com he dit abans, tots els alumnes de l'aula els encanten els tallers i les activitats. Tots fan i desfan al seu ritme, tots juguen i experimenten, tots col·laboren.

Sempre n'hi ha alguns que parlen més que d'altres, d'altres que comencen primerament molt aviat i llavors es cansen, d'altres que comencen a poc a poc i després observant els seus companys, ells també s'hi posen. En fi, pens que no hi ha cap infant invisible a l'aula, ja que tots duen interés en l'activitat o taller proposat, i sinó és així la mestra els integra fent-li preguntes o donant-li alguna consigna (per motivar-lo, per iniciar-lo en l'activitat).

Confeccionau un llistat amb els aspectes bàsics que ha tenir una bona pràctica i plasma-ho gràficament a mode de taula o mapa conceptual.

ASPECTES BÀSICS D'UNA BONA PRÀCTICA

ABANS	DURANT	DESPRÉS
Descripció de l'activitat (recursos, materials, agrupaments).	Observació directa	Valoració de la pràctica en si. Com ha anat?
Amb quin grup d'infants, nivell i espai on la vols dur a terme. Rol de l'educadora	Anotacions	Valor en el meu centre. Satisfacció a nivell de centre i de la tutora d'aula
En quin moment? ( del transcurs de la classe, del transcurs del curs, del dia a dia...)	Intervenció (sempre per enriquir)	Avaluació
Objectius que persegueix. Aprenentatge que promou	Fer fotografies o videos	Retroalimentació o feed-back
Competències que em permet desenvolupar en aquesta pràctica/ Àrees que es treballen		Propostes de millora
Temporització/ durada
Si implica la col·laboració o no de les families.

Documentau la bona pràctica que heu seleccionat, amb el material que considereu adient i pujau-la al blog. Comprovau el lligam existent entre aquesta bona pràctica i els documents de centre.

MANIPULACIÓ I EXPERIMENTACIÓ

GRUP D'INFANTS: 1-2 anys.

MOMENT DE LA JORNADA: al mati, després d'haver fet el Bon Dia.

DESENVOLUPAMENT: Per a poder preparar bé l’activitat, convé fer seure els infants a l’estoreta i, depenent de quin material haguem d’utilitzar el disposarem pel terra de l’aula o a damunt les taules. Una vegada estigui tot preparat l’educadora donarà inici a l’activitat, procurant deixar que siguin els propis infants els que deicideixin què fer, deixar que siguin ells els que prenguin l’iniciativa. En el cas de que així no funcioni, l’educadora podrà donar suggerència de què fer amb el material proposat.

MATERIALS: Aquesta activitat es pot fer amb una gran varietat de materials com puguin ser: nata, pasta, cereals, papers, gelatina, xocolata, pèsols...

OBJECTIUS: - Potenciar el descobriment de materials i textures i les seves característiques. - Afavorir el desenvolupament sensoriomotor de l’infant, entrenant la motricitat fina i fomentant l’exploració sensorial del material. - Afavorir el desenvolupament de la capacitat creativa i estimular la imaginació. - Treballar la identificació i individualització d’objectes diferents. - Desenvolupar el reconeixement de les relacions causa-efecte.

DURADA: 40-45 min.

LLOC: generalment, dins l'aula.

AVALUACIÓ:

VALORACIÓ:

Aquesta pràctica s'ajusta als principis de la línia educativa que ofereix l'escoleta, ja que un dels objectius principals d'aquesta és que siguin els infants per ells mateixos els que prenguin les seves pròpies iniciatives, ja que això afavoreix i enriqueix el seu joc, i també dirigeix l'infant cap a l'autonomia.

EXPERIÈNCIES I PROPOSTES 0-3 ANYS

Després d'haver pegat una ullada a totes les experiències i propostes per a infants entre 0-3 anys, he optat per les següents, encara que totes m'hagin semblat interessants i significatives per dur a terme a un centre educatiu.

Treball en equip

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/ebpaubcn/ebpaubcn.htm;

És interessant veure com a les imatges els infants juguen i s'ajuden uns amb els altres. Això és el que anomenam treball en equip.

S'entèn el treball en equip com un nombre reduït de persones amb capacitats complementàries, compromeses amb un propòsit, un objectiu de treball i un planejament comuns i amb responsabilitat mútua compartida.

Alguns beneficis del treball en equip poden ser: augment de la productivitat, augment de la qualitat, millora de l'ambient de treball, millor adaptabilitat i flexibilitat en l'organització, entre altres.

Les 5 competències del treball en equip són: coordinació, comunicació, complementarietat, compromís i confiança.

El fet de poder treballar en equip aporta una diversitat de punts de vista i maneres de fer, que pot suposar un enriquiment per a l'aprenentatge dels infants i de les pròpies mestres, ja que les decisions no només depenen del que pensa una sola persona sinó de moltes, la qual cosa dóna un ampli ventall de possibilitats per fer.

El treball en equip també ens ajuda a mantenir un millor ambient de treball en el centre i de qualitat, i també és una manera de participar i ser partíceps de totes aquelles tasques que afecten directament o indirectament a l'escoleta.

Per tant nosaltres com a futures mestres hem de propiciar i dur a la pràctica aquest treball en equip, no solament entre els infants sinó també entre el professorat del centre que hi treballa perquè és una manera d'enriquir i aportar diferents punts de vista sobre algun aspecte important que ens envolta, sempre mirant de seleccionar allò que més ens resoldrà les nostres necessitats.

Materials d’experimentació

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/gava/experiments.htm;

Després d'haver observat les diferents imatges on els infants experimenten lliurament amb diferents materials i objectes, he arribat a les següents conclusions.

Els materials d'experimentació desperten curiositat i interés en els infants per les seves característiques físiques, i perquè són materials que podem trobar al nostre abast. Són materials que ens aporten grans referències a nivell sensorial.

Una de les característiques principals dels materials d'experimentació és que siguin agradables i suggerents en el tacte.

Aquests tipus de materials defugen totalment de les joguines comercials, ja que amb ells podem dur a terme tot un seguit d'activitats sempre amb una funcionalitat diferent.

Per defugir totalment d'aquesta concepció i utilització de les joguines comercials, a les escoletes d'avui dia és du a terme un tipus d'activitat on s'aplica directament aquesta capacitat d'experimentació; les safates d'experimentació.

En les safates d'experimentació els infants exploren i experimenten lliurement el material que contenen les diferents safates. El material pot ser: serradures, pasta petita, sal, farina, sèmola, arròs, llenties, puré de patata, taronja seca, arena...

Per poder experimentar farem servir varis objectes: culleres, pots petits i grans, pales petites, tubs, embuts... Cal també valorar la diversitat i tamanys d'aquests objectes perquè la significativitat del joc sigui molt més eficaç i enriquidor per part dels infants.

A partir d’aquí els nins/es poden experimentar les relacions que s’estableixen amb els elements de les safates i els diferents objectes que tenen al seu abast. I d’aquesta manera els nins/es tenen la possibilitat de descobrir nous estats del material i són els mateixos els protagonistes de les seves descobertes i aprenentatges

També a través d'aquest joc els infants s'inicien en la lògica-matemàtica fent diferents combinacions, observacions, classificacions, comparacions, seriacions, agrupacions,...

Per tant, és important que els materials potenciïn la imaginació de l’infant per tal que pugui ampliar les diferents possibilitats de joc d’un objecte determinat.

Amb l’experimentació de materials, els nens estan potenciant la motricitat fina, els sentits, els processos psicològics bàsics (l’atenció, la percepció i la memòria) i la capacitat de concentració.

Espais i materials

http://www.xtec.es/~ccols/creativitat/observar/observar.htm;

Com s'exposa a l'experiència: "l'ambient ha de ser una espècie d'aquàrium que reflecteix les idees, la moralitat, les actituds, les cultures de les persones que hi viuen."

El bon ambient és el resultat que sorgeix de la gran quantitat de materials i recursos que té l'escoleta, i de la utilització adequada dels espais del que disposa. Aquesta idea de bon ambient pot quedar reflectida en una simple oració: “Una escola que no prepari per la vida sinó on es visqui (L.Malaguzzi)”

L'escola ha de ser:

• Espai de vida

“L’espai envolta i constitueix la història i biografia dels seus participants”.

• Espai pel benestar

Una escola on els infants puguin trobar benestar físic, emocional, relacional, cognitiu.

• Espai per créixer

Una escola on els infants puguin expressar i desenvolupar totes les seves capacitats: motrius, cognitives, artístiques, etc.

Per tant, és necessari que a l'escola hi hagi espais per a la intimitat, espais ordenats i harmònics, espais suaus, espais suggestius capaços de despertar la poesia i la sensibilitat estètica, entre altres.

Aquesta possibilitat d'espais permet als infants sentir-se a gust, i fer d'aquests espais, espais de vida on ells es senten tranquils, segurs i còmodes a la vegada.

Aquest ventall d'espais permet als infants un ambient enriquidor que permetrà un aprenentatge significatiu.

També, cal que aquests espais siguin rics en material. Cal que aquests materials estiguin ordenats i ben cuidats, que hi hagi una gran varietat d'aquests, que aporti informació diversa a nivell sensorial, i que desperti l'interés i la curiositat per part de l'infant.

Per tant, una gran quantitat d'espais i materials a una escola permet als infants i famlilies sentir-se a gust i formar part de la comunitat educativa, atenent així les necessitats de tots.

ELABORACIÓ D'UN DAFO

És l'anàlisi d’un centre educatiu que es fonamenta en la identificació, d’una banda, de les debilitats (D) i les fortaleses (F) que posseeix i, de l’altra, de les amenaces (A) i les oportunitats (O) que pot plantejar l’entorn.

L'objectiu principal del DAFO és ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per elaborar un pla de millora.

DAFO DEL CENTRE:

FORTALESES:

Interpretar símbols. Traspàs eficient de la informació. Grau de motivació. Acollida del nou professorat. Participació en l’elaboració de projectes i plans de centre. Coordinació entre tutores, aules i equip d'atenció primarenca. Potenciació del treball en equip del professorat. Expressió de vivències, sentiments i opinions. Equips docents (seguiment de l'alumnat, tractament transversal dels aprenentatges). OPORTUNITATS: Tenim el PAC al costat. Tenim el mercat a prop. Relació/implicació amb les famílies L’escoleta està situada en un carrer poc transitat i tranquil. Bona comunicació perquè tenim l’estació de tren al costat. Bona relació amb l’ajuntament, cosa que proporciona que pugui venir la bibliotecaria a l’escoleta a contar contes; els policies vigilen el trànsit quan sortim pel poble... DAFO DE L'AULA: FORTALESES: Respecte de les ràtios. Treball en equip. Comunicació entre les aules. Tenir dues mestres de suport. Flexibilitat en la planificació. Horaris relaxats. Aprofitament de la llum natural procedent de l’exterior. Plafons del berenar i de les deposicions. Material adaptat a l'altura dels infants (vàters, cadires, taules). Decoració (imatges dels infants, famílies, estacions de l'any). Mobiliari adequat. OPORTUNITATS: Bones relacions amb les famílies. Carrer poc transitat i tranquil Treballar amb l’equip d’atenció primerenca i amb la biblioteària de l’ajuntament que actua com a conta contes. Tenir el mercat i l’estació de tren al costat amb l’objectiu de fer diverses sortides amb els infants. Ambient de poble (moltes famílies es coneixen entre si). Diversitat cultural (alumnat/famílies).

Concepte d'infant

Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre l’infant.

Ara, es tracta de què defineixis què és per a tu un infant i com l’entents.

Entenem l'infant avui dia com:

• Cada infant és un ésser únic i irrepetible, amb gustos i interessos propis, competent i amb un paper actiu en els seus aprenentatges

• ésser social, actiu, creatiu, participatiu, amb un gran potencial cognitiu i afectiu.

• Amb capacitat d'expressar-se i comunicar-se

• Com un ésser en desenvolupament.

• Cada infant té un bagatge social i cultural diferent i que, quan arriben a l’escola, aquest bagatge condiciona el caràcter i les maneres d’aprendre i relacionar-se.

• Com a ésser que presenta necessitats de tipus físic, afectivo-emocional, personal, social i intel·lectual.

• Com a persona humana que té drets

• Subjecte competent

• Ésser que depèn de l'adult, que cal que l'atengui de forma afectiva i significadora

• l’infant és també un ésser emocional, amb sentiments i drets que li han de ser respectats.

Una jornada a l'escoleta

Descriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

1. Què fan els infants en un dia típic?

7:30 – 9h: Escola matinera

9:00-10:00h: Repartició dels infants a la seva aula corresponent. O bé feim el Bon dia i miram quin temps fa; activitat programada o psicomotricitat.

10:00-10:30h: Berenar

10:30-10:45h:Higiene i canvi de bolquers

10:45-11:30h: Pati

11:30-12:00h: Higiene i activitat lliure (amb juguetes, contes, teles o bé materials naturals).

12:00h: Menjador

13:00h: Recollida dels infants

2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Es fa un informe conjunt, és a dir, on hi participen totes les tutores d’aula. Abans funcionaven per fitxes, però ara funcionen per àlbum fotogràfic, aleshores van haver de canviar l’informe. Es fa un informe cada quatrimestre on hi ha uns ítems que serveixen per evaluar. La tasca de cada tutora és posar si els infants ho compleixen o no ho compleixen, i comentar-ho.

3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?

Es basen amb uns ítems de comportament i de rutines.

4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

A les mestres de l’escoleta els hagués agradat dur una organització per racons, però degut a la manca d’espai ho fan a través de paneres on hi ha tipologies de joguines diferentes. És a dir, hi tenen els materials classificats a dins. Els tallers que es duen a terme, estan basats en materials naturals i/o quotidians, d’aquells que no en tenen accés a casa.

Les mestres s’organitzen per parelles d’aules, les dels nadons, les d’1-2, i les de

2-3.

5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Les mestres ofereixen material i es deixa a la lliure exploració. Les tutores només intervenen quans els infants ho requereixen.

6. Com interactuen amb el mestre/a?

Molts dels infants encara no parlen, però es donen entendre perfectament; o bé assenyalen amb el dit el que volen o bé et duen fins al que volen.

La interacció amb la mestra és molt fluïda i enriquidora tant per part dels infants com de la mestra perquè mostra una actitud carinyosa i acollidora cap als infants.

7. Com s’interectua amb les famílies?

Els infants de l’escoleta no tenen agendes, ja que les mestres varen decidir que funcionarien per plafons, aleshores a l'entrada, i al costat de cada aula tenen els plafons respectius amb la informació rellevant de cada dia (si han acabat el berenar, si han anat al bany sols, etc.).

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

L'adaptació és un procés d'emocions intenses i autèntiques per a tots:

• Per als infants: ja que han d'entrar dins un nou món desconegut fins ara on no hi ha els seus pares.

• Per a les famílies: perquè ha de serparar-se dels seus fills/es per primera vegada.

• Per a les educadores: perquè s'ha d'iniciar el procés d'aprendre a estar separats dels pares.

S'ha de veure l'adaptació com un fet positiu. És una experiència bona que no produeix efectes negatius durables. És un esforç, no un sofriment.

Dins aquest període hem d'aconseguir tots junts:

• A l'escoleta: que l'infant estigui tranquil, que es relacioni amb els iguals i amb les educadores i que participi en les propostes de la mestra.

• A la família: que l'infant acudeixi a l'escoleta content, que rebi bé als pares al recollir-lo, que domini i mengi bé...

Paper dels pares per facilitar l'adaptació:

• Evitar temors i idees falses.

• Comprendre els esforços que l'infant fa: en aprendre a estar separt dels pares, a nous horaris, a nous adults, a nous companys amb estils diferents...

• Cooperar amb l'escoleta: tenir present les consignes de la mestra al moment de separació (no fer aquest moment massa llarg ni anar-se'n sense acomiadar-se)...

• Planificar temps per anar a parlar amb l'educadora de l'adaptació de l'infant i dels possibles dubtes que puguin sorgir.

Com m'imagin l'escola infantil on vaig a fer pràctiques?

Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?

El que es diferencia de l'escola i l'escoleta són les instal·lacions ja que en cada una d'elles estan ajustades a les necessitats dels infants. També a l'escoleta hi ha un nombre elevat de plafons informatius cap als pares (dinar, berenar, deposicions). A l'escoleta els espais estan més protegits per materials tous perquè l'infant no es faci mal. A l'escoleta degut a la manca d'espai, es té una aula polivalent on es duen a terme activitats diferents, i en canvi en una escola ja hi ha més espai i hi sol haver una aula per a cada activitat.

En realitat tant l'escola com l'escoleta han de ser un lloc on l’infant pugui desenvolupar totes les seves capacitats, no només les requerides escolarment. Per això son indispensables unes condicions de seguretat, acceptació i estimació que orientin tots els espais, temps, experiències, materials. Calen persones que ajudin l’infant a obrir-se, expressar-se, comunicar-se, investigar, descobrir; en definitiva, a enriquir-se en totes les seves dimensions personals.

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?

La meva acollida al centre escollit ha estat satisfactòria, ja que m'ha tocat un bon equip de treball tant per part de la tutora d'aula com de la coordinadora del centre, i això m'ha donat confiança i ganes de treballar.

Amb elles, he pogut expressar els meus sentiments d'angoixa ja que no tenia experiència pràctica en aquest món de l'escoleta.

M'ha sorprès veure que a l'escoleta hi ha un ambient ideal per a treballar tant pel que fa a les instal·lacions com al personal integrat.

Avui per avui encara no he pogut viure des de prop una situació de conflicte dins el centre, ja sigui entre infants, pares-escola o entre les mateixes educadores. I esper no haver d'enfrontar-me a una situació com aquesta.

CONTRAST A NIVELL INDIVIDUAL

Després de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teu dibuix? Per què?

De moment, del dibuix realitzat no canviaria res.

Les meves pors

En aquesta activitat us demanam que penseu una bateria de preguntes per fer-vos una entrevista imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quines són les ports, dubtes, inquietuds... que teniu a l’inici del Pràcticum:

1. Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix

2. Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes.

3. Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?

• Sabré actuar quan hi hagi algun problema entre els infants?

• Com em rebran els infants?

• Com em rebrà la tutora d'aula?

És la principal por que tinc, ja que el dia a dia a una aula on no hi ha un bon ambient és fa molt difícil i a la vegada poc satisfactori en quan a l'aprenentatge.

No dur-te bé amb la teva tutora d'aula suposa tot un seguit de problemes com un mala comuniació amb ella, ganes de no fer res, por a expressar el que sentim o pensam, por alhora d'intervenir en alguna situació...

En resum no dur-te bé amb la tutora d'aula, és un dels problemes més importants que pots tenir en el període de pràctiques, ja que viure l'escoleta el dia a dia en un cas com aquest es fa molt difícil i a la vegada l'adaptació per part de l'alumne practicant no respon als objectius establerts.

• Sabré adaptar les activitats per a infants amb NEE?

• Com puc explicar als infants el que han de fer?

• Sabré atendre als pares?

La relació familia-escola és esencial per un bon funcionament del centre i a la vegada una manera fàcil de comunicació entre ells alhora d'atendre les necessitats dels infants. Per tant, és important que la tutora de cada aula mantengui aquesta comunicació, ja sigui a través de reunions o tan sols en l'acompanyament i recollida dels infants.

La meva por és enfrentar-me als pares, ja que penso que no és fàcil perquè has d'utilitzar unes paraules adequades i sempre sense ofendre, ja que moltes vegades alguns pares no accepten alguns comentaris, o simplement passen desapercebuts de la situació exposada.

• Quin to de veu he d'utilitzar en les diferents situacions?

• Quin comportament hauré de tenir davant les diferents situacions?

• Hi haurà un bon ambient de treball amb les diferents mestres i jo?

Un mal ambient de treball suposa un aprenentatge difícil, ja que una mala comunicació entre els diferents mestres transmet un mal ambient dins el centre, i a la vegada aquest malestar es trasmet a dins la mateixa aula.

Això provoca que moltes vegades arribi als infants, i per tant es fa molt difícil que hi hagi un bon clima de treball dins l'aula.

Per tant, és imprescindible que hi hagi una bona relació entre el diferent personal que hi treballa, ja que la feina és més fàcil i a la vegada satisfactòria per a tots.

• Que opinaran els pares de jo?

  
  

Per contestar la resta de preguntes em basaré amb l'experiència del dia a dia a l'escoleta.