jueves, 29 de marzo de 2012

EXPERIÈNCIES I PROPOSTES 0-3 ANYS

Després d'haver pegat una ullada a totes les experiències i propostes per a infants entre 0-3 anys, he optat per les següents, encara que totes m'hagin semblat interessants i significatives per dur a terme a un centre educatiu.

Treball en equip

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/ebpaubcn/ebpaubcn.htm;


És interessant veure com a les imatges els infants juguen i s'ajuden uns amb els altres. Això és el que anomenam treball en equip.

S'entèn el treball en equip com un nombre reduït de persones amb capacitats complementàries, compromeses amb un propòsit, un objectiu de treball i un planejament comuns i amb responsabilitat mútua compartida.

Alguns beneficis del treball en equip poden ser: augment de la productivitat, augment de la qualitat, millora de l'ambient de treball, millor adaptabilitat i flexibilitat en l'organització, entre altres.

Les 5 competències del treball en equip són: coordinació, comunicació, complementarietat, compromís i confiança.

El fet de poder treballar en equip aporta una diversitat de punts de vista i maneres de fer, que pot suposar un enriquiment per a l'aprenentatge dels infants i de les pròpies mestres, ja que les decisions no només depenen del que pensa una sola persona sinó de moltes, la qual cosa dóna un ampli ventall de possibilitats per fer.

El treball en equip també ens ajuda a mantenir un millor ambient de treball en el centre i de qualitat, i també és una manera de participar i ser partíceps de totes aquelles tasques que afecten directament o indirectament a l'escoleta.

Per tant nosaltres com a futures mestres hem de propiciar i dur a la pràctica aquest treball en equip, no solament entre els infants sinó també entre el professorat del centre que hi treballa perquè és una manera d'enriquir i aportar diferents punts de vista sobre algun aspecte important que ens envolta, sempre mirant de seleccionar allò que més ens resoldrà les nostres necessitats.


Materials d’experimentació

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/gava/experiments.htm;


Després d'haver observat les diferents imatges on els infants experimenten lliurament amb diferents materials i objectes, he arribat a les següents conclusions.

Els materials d'experimentació desperten curiositat i interés en els infants per les seves característiques físiques, i perquè són materials que podem trobar al nostre abast. Són materials que ens aporten grans referències a nivell sensorial.

Una de les característiques principals dels materials d'experimentació és que siguin agradables i suggerents en el tacte.

Aquests tipus de materials defugen totalment de les joguines comercials, ja que amb ells podem dur a terme tot un seguit d'activitats sempre amb una funcionalitat diferent.

Per defugir totalment d'aquesta concepció i utilització de les joguines comercials, a les escoletes d'avui dia és du a terme un tipus d'activitat on s'aplica directament aquesta capacitat d'experimentació; les safates d'experimentació.

En les safates d'experimentació els infants exploren i experimenten lliurement el material que contenen les diferents safates. El material pot ser: serradures, pasta petita, sal, farina, sèmola, arròs, llenties, puré de patata, taronja seca, arena...

Per poder experimentar farem servir varis objectes: culleres, pots petits i grans, pales petites, tubs, embuts... Cal també valorar la diversitat i tamanys d'aquests objectes perquè la significativitat del joc sigui molt més eficaç i enriquidor per part dels infants.

A partir d’aquí els nins/es poden experimentar les relacions que s’estableixen amb els elements de les safates i els diferents objectes que tenen al seu abast. I d’aquesta manera els nins/es tenen la possibilitat de descobrir nous estats del material i són els mateixos els protagonistes de les seves descobertes i aprenentatges

També a través d'aquest joc els infants s'inicien en la lògica-matemàtica fent diferents combinacions, observacions, classificacions, comparacions, seriacions, agrupacions,...

Per tant, és important que els materials potenciïn la imaginació de l’infant per tal que pugui ampliar les diferents possibilitats de joc d’un objecte determinat.

Amb l’experimentació de materials, els nens estan potenciant la motricitat fina, els sentits, els processos psicològics bàsics (l’atenció, la percepció i la memòria) i la capacitat de concentració.


Espais i materials

http://www.xtec.es/~ccols/creativitat/observar/observar.htm;

Com s'exposa a l'experiència: "l'ambient ha de ser una espècie d'aquàrium que reflecteix les idees, la moralitat, les actituds, les cultures de les persones que hi viuen."

El bon ambient és el resultat que sorgeix de la gran quantitat de materials i recursos que té l'escoleta, i de la utilització adequada dels espais del que disposa. Aquesta idea de bon ambient pot quedar reflectida en una simple oració: “Una escola que no prepari per la vida sinó on es visqui (L.Malaguzzi)”

L'escola ha de ser:

  • Espai de vida

L’espai envolta i constitueix la història i biografia dels seus participants”.

  • Espai pel benestar

Una escola on els infants puguin trobar benestar físic, emocional, relacional, cognitiu.

  • Espai per créixer

Una escola on els infants puguin expressar i desenvolupar totes les seves capacitats: motrius, cognitives, artístiques, etc.

Per tant, és necessari que a l'escola hi hagi espais per a la intimitat, espais ordenats i harmònics, espais suaus, espais suggestius capaços de despertar la poesia i la sensibilitat estètica, entre altres.

Aquesta possibilitat d'espais permet als infants sentir-se a gust, i fer d'aquests espais, espais de vida on ells es senten tranquils, segurs i còmodes a la vegada.

Aquest ventall d'espais permet als infants un ambient enriquidor que permetrà un aprenentatge significatiu.

També, cal que aquests espais siguin rics en material. Cal que aquests materials estiguin ordenats i ben cuidats, que hi hagi una gran varietat d'aquests, que aporti informació diversa a nivell sensorial, i que desperti l'interés i la curiositat per part de l'infant.

Per tant, una gran quantitat d'espais i materials a una escola permet als infants i famlilies sentir-se a gust i formar part de la comunitat educativa, atenent així les necessitats de tots.



ELABORACIÓ D'UN DAFO

És l'anàlisi d’un centre educatiu que es fonamenta en la identificació, d’una banda, de les debilitats (D) i les fortaleses (F) que posseeix i, de l’altra, de les amenaces (A) i les oportunitats (O) que pot plantejar l’entorn.

L'objectiu principal del DAFO és ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per elaborar un pla de millora.

DAFO DEL CENTRE:

FORTALESES:

  • Interpretar símbols.

  • Traspàs eficient de la informació.

  • Grau de motivació.

  • Acollida del nou professorat.

  • Participació en l’elaboració de projectes i plans de centre.

  • Coordinació entre tutores, aules i equip d'atenció primarenca.

  • Potenciació del treball en equip del professorat.

  • Expressió de vivències, sentiments i opinions.

  • Equips docents (seguiment de l'alumnat, tractament transversal dels aprenentatges).

OPORTUNITATS:

  • Tenim el PAC al costat.

  • Tenim el mercat a prop.

  • Relació/implicació amb les famílies

  • L’escoleta està situada en un carrer poc transitat i tranquil.

  • Bona comunicació perquè tenim l’estació de tren al costat.

  • Bona relació amb l’ajuntament, cosa que proporciona que pugui venir la bibliotecaria a l’escoleta a contar contes; els policies vigilen el trànsit quan sortim pel poble...


DAFO DE L'AULA:

FORTALESES:

  • Respecte de les ràtios.

  • Treball en equip.

  • Comunicació entre les aules.

  • Tenir dues mestres de suport.

  • Flexibilitat en la planificació.

  • Horaris relaxats.

  • Aprofitament de la llum natural procedent de l’exterior.

  • Plafons del berenar i de les deposicions.
  • Material adaptat a l'altura dels infants (vàters, cadires, taules).
  • Decoració (imatges dels infants, famílies, estacions de l'any).
  • Mobiliari adequat.


OPORTUNITATS:

  • Bones relacions amb les famílies.
  • Carrer poc transitat i tranquil
  • Treballar amb l’equip d’atenció primerenca i amb la biblioteària de l’ajuntament que actua com a conta contes.
  • Tenir el mercat i l’estació de tren al costat amb l’objectiu de fer diverses sortides amb els infants.
  • Ambient de poble (moltes famílies es coneixen entre si).
  • Diversitat cultural (alumnat/famílies).


jueves, 8 de marzo de 2012

Concepte d'infant

Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre l’infant.

Ara, es tracta de què defineixis què és per a tu un infant i com l’entents.


Entenem l'infant avui dia com:

  • Cada infant és un ésser únic i irrepetible, amb gustos i interessos propis, competent i amb un paper actiu en els seus aprenentatges

  • ésser social, actiu, creatiu, participatiu, amb un gran potencial cognitiu i afectiu.

  • Amb capacitat d'expressar-se i comunicar-se

  • Com un ésser en desenvolupament.

  • Cada infant té un bagatge social i cultural diferent i que, quan arriben a l’escola, aquest bagatge condiciona el caràcter i les maneres d’aprendre i relacionar-se.

  • Com a ésser que presenta necessitats de tipus físic, afectivo-emocional, personal, social i intel·lectual.

  • Com a persona humana que té drets

  • Subjecte competent

  • Ésser que depèn de l'adult, que cal que l'atengui de forma afectiva i significadora

  • l’infant és també un ésser emocional, amb sentiments i drets que li han de ser respectats.

Una jornada a l'escoleta

Descriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:


  1. Què fan els infants en un dia típic?

7:30 – 9h: Escola matinera

9:00-10:00h: Repartició dels infants a la seva aula corresponent. O bé feim el Bon dia i miram quin temps fa; activitat programada o psicomotricitat.

10:00-10:30h: Berenar

10:30-10:45h:Higiene i canvi de bolquers

10:45-11:30h: Pati

11:30-12:00h: Higiene i activitat lliure (amb juguetes, contes, teles o bé materials naturals).

12:00h: Menjador

13:00h: Recollida dels infants

  1. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Es fa un informe conjunt, és a dir, on hi participen totes les tutores d’aula. Abans funcionaven per fitxes, però ara funcionen per àlbum fotogràfic, aleshores van haver de canviar l’informe. Es fa un informe cada quatrimestre on hi ha uns ítems que serveixen per evaluar. La tasca de cada tutora és posar si els infants ho compleixen o no ho compleixen, i comentar-ho.

  1. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?

Es basen amb uns ítems de comportament i de rutines.

  1. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

A les mestres de l’escoleta els hagués agradat dur una organització per racons, però degut a la manca d’espai ho fan a través de paneres on hi ha tipologies de joguines diferentes. És a dir, hi tenen els materials classificats a dins. Els tallers que es duen a terme, estan basats en materials naturals i/o quotidians, d’aquells que no en tenen accés a casa.

Les mestres s’organitzen per parelles d’aules, les dels nadons, les d’1-2, i les de

2-3.

  1. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Les mestres ofereixen material i es deixa a la lliure exploració. Les tutores només intervenen quans els infants ho requereixen.

  1. Com interactuen amb el mestre/a?

Molts dels infants encara no parlen, però es donen entendre perfectament; o bé assenyalen amb el dit el que volen o bé et duen fins al que volen.

La interacció amb la mestra és molt fluïda i enriquidora tant per part dels infants com de la mestra perquè mostra una actitud carinyosa i acollidora cap als infants.

  1. Com s’interectua amb les famílies?

Els infants de l’escoleta no tenen agendes, ja que les mestres varen decidir que funcionarien per plafons, aleshores a l'entrada, i al costat de cada aula tenen els plafons respectius amb la informació rellevant de cada dia (si han acabat el berenar, si han anat al bany sols, etc.).


  1. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

L'adaptació és un procés d'emocions intenses i autèntiques per a tots:

  • Per als infants: ja que han d'entrar dins un nou món desconegut fins ara on no hi ha els seus pares.

  • Per a les famílies: perquè ha de serparar-se dels seus fills/es per primera vegada.

  • Per a les educadores: perquè s'ha d'iniciar el procés d'aprendre a estar separats dels pares.

S'ha de veure l'adaptació com un fet positiu. És una experiència bona que no produeix efectes negatius durables. És un esforç, no un sofriment.

Dins aquest període hem d'aconseguir tots junts:

  • A l'escoleta: que l'infant estigui tranquil, que es relacioni amb els iguals i amb les educadores i que participi en les propostes de la mestra.

  • A la família: que l'infant acudeixi a l'escoleta content, que rebi bé als pares al recollir-lo, que domini i mengi bé...

Paper dels pares per facilitar l'adaptació:

  • Evitar temors i idees falses.

  • Comprendre els esforços que l'infant fa: en aprendre a estar separt dels pares, a nous horaris, a nous adults, a nous companys amb estils diferents...

  • Cooperar amb l'escoleta: tenir present les consignes de la mestra al moment de separació (no fer aquest moment massa llarg ni anar-se'n sense acomiadar-se)...

  • Planificar temps per anar a parlar amb l'educadora de l'adaptació de l'infant i dels possibles dubtes que puguin sorgir.

Com m'imagin l'escola infantil on vaig a fer pràctiques?

Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?

El que es diferencia de l'escola i l'escoleta són les instal·lacions ja que en cada una d'elles estan ajustades a les necessitats dels infants. També a l'escoleta hi ha un nombre elevat de plafons informatius cap als pares (dinar, berenar, deposicions). A l'escoleta els espais estan més protegits per materials tous perquè l'infant no es faci mal. A l'escoleta degut a la manca d'espai, es té una aula polivalent on es duen a terme activitats diferents, i en canvi en una escola ja hi ha més espai i hi sol haver una aula per a cada activitat.

En realitat tant l'escola com l'escoleta han de ser un lloc on l’infant pugui desenvolupar totes les seves capacitats, no només les requerides escolarment. Per això son indispensables unes condicions de seguretat, acceptació i estimació que orientin tots els espais, temps, experiències, materials. Calen persones que ajudin l’infant a obrir-se, expressar-se, comunicar-se, investigar, descobrir; en definitiva, a enriquir-se en totes les seves dimensions personals.

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?

La meva acollida al centre escollit ha estat satisfactòria, ja que m'ha tocat un bon equip de treball tant per part de la tutora d'aula com de la coordinadora del centre, i això m'ha donat confiança i ganes de treballar.

Amb elles, he pogut expressar els meus sentiments d'angoixa ja que no tenia experiència pràctica en aquest món de l'escoleta.

M'ha sorprès veure que a l'escoleta hi ha un ambient ideal per a treballar tant pel que fa a les instal·lacions com al personal integrat.

Avui per avui encara no he pogut viure des de prop una situació de conflicte dins el centre, ja sigui entre infants, pares-escola o entre les mateixes educadores. I esper no haver d'enfrontar-me a una situació com aquesta.

CONTRAST A NIVELL INDIVIDUAL

Després de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teu dibuix? Per què?

De moment, del dibuix realitzat no canviaria res.

Les meves pors

En aquesta activitat us demanam que penseu una bateria de preguntes per fer-vos una entrevista imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quines són les ports, dubtes, inquietuds... que teniu a l’inici del Pràcticum:

  1. Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix

  2. Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes.

  3. Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?


  • Sabré actuar quan hi hagi algun problema entre els infants?

  • Com em rebran els infants?

  • Com em rebrà la tutora d'aula?

És la principal por que tinc, ja que el dia a dia a una aula on no hi ha un bon ambient és fa molt difícil i a la vegada poc satisfactori en quan a l'aprenentatge.

No dur-te bé amb la teva tutora d'aula suposa tot un seguit de problemes com un mala comuniació amb ella, ganes de no fer res, por a expressar el que sentim o pensam, por alhora d'intervenir en alguna situació...

En resum no dur-te bé amb la tutora d'aula, és un dels problemes més importants que pots tenir en el període de pràctiques, ja que viure l'escoleta el dia a dia en un cas com aquest es fa molt difícil i a la vegada l'adaptació per part de l'alumne practicant no respon als objectius establerts.


  • Sabré adaptar les activitats per a infants amb NEE?

  • Com puc explicar als infants el que han de fer?

  • Sabré atendre als pares?

La relació familia-escola és esencial per un bon funcionament del centre i a la vegada una manera fàcil de comunicació entre ells alhora d'atendre les necessitats dels infants. Per tant, és important que la tutora de cada aula mantengui aquesta comunicació, ja sigui a través de reunions o tan sols en l'acompanyament i recollida dels infants.

La meva por és enfrentar-me als pares, ja que penso que no és fàcil perquè has d'utilitzar unes paraules adequades i sempre sense ofendre, ja que moltes vegades alguns pares no accepten alguns comentaris, o simplement passen desapercebuts de la situació exposada.


  • Quin to de veu he d'utilitzar en les diferents situacions?

  • Quin comportament hauré de tenir davant les diferents situacions?

  • Hi haurà un bon ambient de treball amb les diferents mestres i jo?

Un mal ambient de treball suposa un aprenentatge difícil, ja que una mala comunicació entre els diferents mestres transmet un mal ambient dins el centre, i a la vegada aquest malestar es trasmet a dins la mateixa aula.

Això provoca que moltes vegades arribi als infants, i per tant es fa molt difícil que hi hagi un bon clima de treball dins l'aula.

Per tant, és imprescindible que hi hagi una bona relació entre el diferent personal que hi treballa, ja que la feina és més fàcil i a la vegada satisfactòria per a tots.


  • Que opinaran els pares de jo?


Per contestar la resta de preguntes em basaré amb l'experiència del dia a dia a l'escoleta.

Valoració de les meves competències

En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a:


  1. Organitzar situacions d’aprenentatge


Positivament: Aprenentatge a través dels errors/ treballar a partir de les representacions dels infants

Negativament: treballar a partir de l'interés del mestre i no dels infants/ repeteció monòtona d'activitats



  1. Gestionar la progressió dels aprenentatges


Positivament: dur a terme activitats ajustades a les necessitats dels infants/ projectes de millora

Negativament: establir activitats sense respectar el nivell dels infants/ no superar els objectius establerts pel docent



  1. Elaborar dispositius de diferenciació


Positivament: diversitat d'infants en un grup-classe/ integrar en tot moment els nins amb algun tipus de necessitat

Negativament: marginar els infants amb algun tipus de necessitat/ no disposar de personal de suport



  1. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges


Positivament: despertar el desig d'aprendre als infants/ oferir activitats tenint en compte els seus interessos.

Negativament: no tenir en compte l'actuació de l'infant en l'activitat/ no motivar l'infant en la realització de l'activitat



  1. Treballar en equip


Positivament: diversitat de diferents punts de vista/ analitzar conjuntament situacions complexes

Negativament: no arribar a un acord/ no donar l'opinió per por al que puguin dir o pensar els altres


  1. Participar en la gestió de l’escola


Positivament: aportar opinions de millora/ passar fulls informatius

Negativament: no inculcar els pares en algunes activitats/ falta de comunicació per part dels mestres


  1. Informar i implicar als pares


Positivament: activitats conjuntes familia-escola/ àlbums fotogràfics

Negativament: no establir reunions/ mala comunicació per part del mestre amb els pares



  1. Emprar les tecnologies de la informació


Positivament: incorporació de les noves tecnologies a l'aula/ familiaritzar a l'infant amb les TICS

Negativament: donar masa confiança a l'infant en les noves tecnologies/ fer olvidar als infants els mètodes passats



  1. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió


Positivament: prevenir la violència a l'escola/ establir una disciplina adequada a l'escola

Negativament: recolzar la visió de programes televisius inadequats/ no sancionar davant un comportament incorrecte



  1. Organitzar la pròpia formació continua


Positivament: autoavaluacions/ aprendre dels errors

Negativament: no fer cas de les carències d'un mateix/ no tenir un registres adequats

Quin tipus de mestre vull ser?

ABANS D’ANAR AL CENTRE

A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.

És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, en cas que sigui diferent.

Un mestre ideal per jo ha de ser transmissor, orientador, de guia, recolzant, proporcionant reptes i ajudes, i responsable de crear un ambient càlid, acollidor i estimulant que afavoreixi la diversitat de l’aula.

El perfil d'un mestre de l'etapa de 0-3 i d'un de 3-6 és totalment diferent, ja que la seva manera de dirigir-se als alumnes és totalment diferent, ja que els alumnes de 3-6 ja són més autònoms.

Un mestre d'educació infantil es basa en establir unes rutines ja que aquestes ens dónen seguretat, comoditat i ens ajuden a orientar. Per tant aquestes rutines es comencen a dur a terme a l'escoleta on després és a l'escola on s'acaben d'adquirir. Per tant el paper del mestre en aquest tema és totalment diferent ja que a l'escoleta és d'ensenyar les rutines i familiaritzar-se amb elles juntament amb els infants, i en canvi a l'escola és la de seguir duent aquestes i animar als infants a familiaritzar-se amb elles a casa.

En quan a la formació, una mestre de l'escoleta no cal que estudiï la carrera de magisteri infantil, sinó que pot treballar allà amb el tècnic superior d'Educació Infantil, i en canvi a l'escola per treballar-hi s'ha de tenir la carrera.

Pel que fa a l'actitud del mestre, tant a l'escoleta com a l'escola ha de ser adequada, s'ha d'ajustar a les necessitats de cada infant.

DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:

  1. Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.

A l'aula on estic la mestra que hi ha és responsable, té una capacitat d'implicació adequada, té iniciativa, empatia, respecte cap als infants i cap al personal que hi treballa, autonomia, simpàtica, aplicada a la seva tasca, entre altres.

Aquest perfil de mestra de l'aula on estic s'ajusta molt a les idees del perfil de mestre ideal que vaig definir anteriorment.

  1. Quin tipus de mestre vols ser?

M'agradaria ser una mestra igual que la que he exposat anteriorment com a mestre ideal. (Un mestre ideal per jo ha de ser transmissor, orientador, de guia, recolzant, proporcionant reptes i ajudes; responsable de crear un ambient càlid, acollidor i estimulant que afavoreixi la diversitat de l’aula).

  1. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?

A mesura que hem anat estudiant les distintes matèries hem vist com hauria de ser el perfil d'un bon mestre. A principi de curs, els coneixements que teníem sobre el mestre eren mínims, però amb el pas del temps hem anat completant i ampliant tots els trets essencials de la figura del mestre.